Proiektua · Proyecto

IRUDILANTEGIA-ATELIER DE IMAGINARIOS hipotesi bat frogatzeko sortu da: frogatu nahi du Labritek darabilen metodologia eraginkorra dela erreferentziazko leku baten inguruko iruditeria kolektiboa osatzen duten erreferenteak identifikatzeko. Nondik heldu da hipotesi hori? Duela hamarkada batetik baino gehiagotik hona, Labrit Ondareak ondare immaterialaren kudeaketan metatu duen esperientziatik, hain zuzen (Ondare immateriala erregistratzeko metodologia definitzea, estandarizatzea eta sistematizatzea).

Gayarre Antzokia askoz ere asmo handiagoa duen esperimentu baten lehen lagina izanen da: hots, leku identitarioei lotutako iruditeria kolektiboak identifikatu nahi dira, haietan Labrit metodologia aplikatzeko, eta IRUDILANTEGIA-ATELIER DE IMAGINARIOSen garatutako prozesu hori komunitate baten iruditeria kolektiboan txertaturik dauden beste espazio eta esparru batzuetan gauzatzeko (leku identitarioak, kultur adierazpenak…).

Proiektuak doktorego-tesi bat du abiaburu, eta berezko ikerketa-metodologia bat darabil, kultur ikerketaren esparruan erreferenterik ez duena. Hau da, ikerketa-prozesua bera berrikuntzaren emaitza da. Ikerketak berak kultura, sarea eta sozializazioa sortuko dituelakoan gaudelako. Proiektuak hiru alde ditu eta hiruren elkargunea ikerketa da, eta hortik abiatuta, sare bat ehuntzen da, hots, emaitzen sozializazioaren bidez etengabe atzeraelikatzen den sare bat.

IRUDILANTEGIA-ATELIER DE IMAGINARIOS nace con la idea de demostrar una hipótesis: que la metodología Labrit es efectiva a la hora de identificar los referentes constitutivos del imaginario colectivo de un lugar referencial. ¿De dónde viene esta hipótesis? De la experiencia acumulada por Labrit Patrimonio desde hace más de una década de trabajo en gestión del Patrimonio Inmaterial. (Definición, estandarización y sistematización de la metodología de registro del Patrimonio Inmaterial).

Teatro Gayarre será la primera muestra de un experimento mucho más ambicioso: el de identificar imaginarios colectivos asociados a lugares identitarios en los que aplicar la metodología Labrit y replicar el proceso desarrollado en IRUDILANTEGIA-ATELIER DE IMAGINARIOS en otros espacios y ámbitos presentes en el imaginario colectivo de una comunidad (lugares identitarios, manifestaciones culturales…).

El proyecto parte de una tesis doctoral y presenta una metodología investigadora propia, sin referentes en el ámbito de la investigación cultural. Es decir, el propio proceso de investigación es fruto de la innovación. Partimos de la premisa de que la investigación propiamente dicha genera cultura, red y socialización. El centro de las tres partes que conecta este proyecto está en la investigación y desde ahí se teje una red continuamente retroalimentada mediante la socialización de resultados.